El fotógrafo Oriol Segon y yo, os presentamos algunos de los momentos que hemos ido retratando en Colombia durante el 2009 y 2010, donde hemos vivido, visto y fotografiado las consecuencias de la militarización de un país en continuo conflicto.
![]() |
| ORIOL SEGON |
[EXPOSICIÓN FOTOGRÁFICA: Desde
Y... al lado de aquellas fosas comunes que estábamos fotografiando, los campesinos nos explicaban que para cada dolor hay un secreto. Un secreto en forma de rezo que sólo te cura si realmente crees en ello. Nosotros ya elegimos creer en el secreto, para nosotros, sinónimo de justicia. Una justicia que habla de verdad, reparación, concienciación, organización y lucha social, una justicia que cura el dolor. Nuestras fotografías se resisten al silencio y nuestras miradas se niegan a ser enterradas en fosas comunes.
Decidimos fotografiar porque en Colombia, a veces parece que estamos muertos si no gritamos que estamos vivos.
![]() |
| IRANTZU PASTOR |
Colòmbia, país ric en recursos naturals i energètics, clau en el paper geopolític que juga en la regió i sotmès a les dinàmiques del narcotràfic, ha estat un territori molt castigat per la violència política durant tot el segle XX i el que portem de XXI. La classe política del govern colombià, assessorada i dirigida des de Washington i en connivència amb les oligarquies locals i amb les empreses multinacionals, ha apostat pel militarisme per dirimir els conflictes socials, arribant a promocionar grups paramilitars que han sembrat el terror arreu del país.
![]() |
| ORIOL SEGON |
![]() |
| IRANTZU PASTOR |
El govern colombià vol donar una visió externa d’un país democràtic en post conflicte. Aquest joc cínic de paraules, no pretén més que camuflar les barbàries que es continuen fent a Colòmbia on el nombre de víctimes creix sense parar. Qualsevol persona que qüestioni les polítiques del Govern, que es mobilitzi, que denunciï crims d'Estat i que s'organitzi apostant per altres maneres de viure, és objectiu militar. Actualment, la militarització i la paramilitarització que s'ha anat estenent pel territori ens porta a la descoberta de fosses comunes amb més de 2.000 cadàvers a les zones rurals i a un ferri control social als centres urbans, on les víctimes desplaçades per la violència s'amunteguen en barris perifèrics sense recursos.
Tot i que els membres de les organitzacions socials que segueixen renaixent poden ser considerades com a “supervivents” i que les víctimes i els familiars de les víctimes del terrorisme d'Estat són desateses i inclús perseguides per aquest mateix Estat, el reclam pel dret a la vida i a la defensa del territori, la voluntat de cercar la veritat en les massacres i la decisió de continuar la lluita, fan que continuï caminant la paraula.
![]() |
| IRANTZU PASTOR |
I... al costat de les fosses comunes que estàvem fotografiant, els camperols ens explicàvem que per cada dolor hi ha un secret. Un secret en forma de pregària que només et pot guarir si de veritat ho creus. Nosaltres ja vàrem triar creure en el secret, per nosaltres, sinònim de justícia. Una justícia que parla de reparació, veritat, conscienciació, organització i lluita social, una justícia que cura el dolor. Les nostres fotografies es resisteixen al silenci i les nostres mirades no volen ser soterrades.
Vam decidir fotografiar perque a Colòmbia, a vegades, sembla que estem morts si no cridem que estem vius.
![]() |
| ORIOL SEGON |
ORIOL SEGON + IRANTZU PASTOR .
2011






Muy interesante el reportaje Irantzu! Lástima no estar en Barcelona. Te añado a mi blog y así nos hacemos difusión ;)
ResponderSuprimir